dijous, 27 de setembre del 2012

Actualitat social

Connecta't!


Twitter, creat al 2006 com una eina empresarial, és actualment la més conegudes de les xarxes socials que trobem a internet. Se'l considera un "microblogging"; per entendre-ho seria com un blog amb la característica que s'envien missatges curts, no es publiquen entrades. Aquesta xarxa social serveix per socialitzar-se, per conèixer gent, per compartir interessos i experiències...És un lloc on trobem molta informació i opinions; a través d'aquesta informació i de la que es comparteix podem trobar gent que l'atreu el mateix que tu, i això fa que sàpigues els gustos, aficions i interessos de la resta.
L' aplicació web funciona amb un correu electrònic amb el que et pots registrar. Tindràs un perfil, els teus missatges públics anomenats Tweets (piulades), Followers (seguidors) i Following (seguints).


Però, què són els "Tweets"?
Són els missatges personals que es faran públics a la red. Tenen un límit de caràcters per escriure (140) i es poden escriure notícies, spam, autopromoció d'empreses, converses entre usuaris, paraules que no tenen cap sentit i els famosos Retuits (RT).

Captura pròpia


I això de "seguidors" i "a qui segueixes"?
Quan vas al perfil d'un usuari, ja sigui persona, grup, entitat... Hi ha un botó de color blau on posa "Seguir". Això és útil per seguir totes les actualitzacions, els Tuits que faci, i també tots els Retuits o relacions que facin d'ell.
Alhora, igual que tu ho pots fer, altres usuaris et poden seguir.



El Tuiter es caracteritza per diversos termes pròpis i especials. Trobem els Retweet abans esmentats (tornar a tuitejar un Tweet d'algú sense deixar d'indicar l'autor) o els Trendding Topic (els temes més parlats, els temes de moda...). Trobem també els hashtags identificats amb #. Aquest símbol va seguit d'un tema, una frase...que qualsevol usuari pot fer-ne ús. Una eina amb la que podem trobar i fins i tot crear aquestes etiquetes (hashtag) és Twubs.

Captura pròpia

Com es creen? Anem a "Registrer Hashtag". Allà escollim el nom i la categoria a la que pertany i ja el tenim.


Captura pròpia
En definitiva, Twitter s'ha convertit en una forma lliure i internacional d'expressar-se i on cada dia més gent es troba connectada.
_____________________________________________________________________________________________________

A continuació poso, amb un hashtag ja creat (en aquest cas amb el de #giticn12, de la classe de Gestió de la informació i TIC) un cuadre inserit a partir d'una direcció d'HTML on es veu tota la gent que l'utilitza, que està parlant d'això.

             

També afegeixo un enllaç on trobareu totes les "etiquetes" més utilitzades i populars del 2011, apart dels més populars.




dimecres, 26 de setembre del 2012

El fet comunicatiu

A una de les primeres classes de COED ens hem dividit per grups i hem llegit uns articles. Aquests estaven relacionats amb la comunicació i el fet comunicatiu.
Entre aquests fragments trobàvem:

  • "Aprendre i créixer" (BOSCH,E. (2003). Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo Ed.)
  • "El regal de la comunicació" (SERRANO,S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres)
  • "Escoltar i sentir"(TORRALBA, F. (2006). L'art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.)
  • "Fer silenci" (TORRALBA, F. (2006). L'art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.)
  • "Gramàtiques del silenci" (SERRANO,S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara llibres)
  • "Un tramvia anomenat text" (PAGÈS,V. (1998). Un tramvia anomenat text. Barcelona: Ed. Empúries)
  • "Una imatge val més que mil paraules" (TUSON, J. (2001). Una imatge val més que mil paraules. Barcelona: Ed. Empúries)

El meu grup vam haver de llegir "Un tramvia anomenat text" i fer la síntesi d'aquest.


En resum, el fragment ens explica que l’escriptura és allò que ens diferencia de la resta d'éssers vius. Actualment els nous mitjans de comunicació l’han reviscut ja que sense el seu domini és impossible fer-ne ús (com per exemple el correu). Comunicar és quan l’emissor envia un missatge al receptor. Per tal que li arribi l’emissor recorre a un codi (la llengua catalana per exemple); i el resultat d’aplicar aquest codi al missatge, ara ja s’anomena text, i per tal que li arribi cal utilitzar un canal (oral o escrit). 




Però pot haver-hi obstacles que dificultin o distorsionin aquest missatge i fa que el receptor no rebi aquest de la mateixa manera. I en conseqüència, aquest missatge s'arriba a entendre de diferents maneres.
Si hi ha més receptors implica més obstacles i més interpretacions.




També vam estar treballant a classe de COED a principi de semestre un fragment de J. Tusón*, "Lingüística".



En aquest, l'autor ens parla del llenguatge, una de les capacitats més sorprenents de l'ésser humà per comunicar-se.






Ens explica que el llenguatge es basa en senyals organitzades amb l'objectiu de la comunicació.
També diu que la humanitat té el llenguatge com una habilitat: més desenvolupat que el dels animals, més elaborat i organitzat, i gràcies a aquesta organització som capaços de comunicar-nos.

El fragment ens explica que es raona la possibilitat de que som capaços de pensar i memoritzar perquè tenim aquest llenguatge; van lligats.


En conclusió, el llenguatge ens dóna la possibilitat de reflexionar, de relacionar-nos i de trobar una traducció de senyals visuals a paraules.


* TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)




Què es considera ser un bon comunicador?

Què fa falta per ser-ho? Qui podríem ficar dins d'aquest sac i classificar-ho com a tal?


Avui dia veiem diàriament la televisió que és una font d'informació enorme; fins i tot la ràdio segueix sent una gran font d'informació, interacció i entreteniment. 

Però qui intervé i fa que unes cadenes -o emissores- siguin més populars que les altres?

És clar que també hem de tenir en compte tot el que hi ha darrere d'aquesta gent, tot el grup que ajuda a fer la feina, però sempre hi ha una figura que destaca. És el protagonista (per nomenar-lo d'alguna forma) i ho aconsegueix amb aquesta interacció que té amb la societat comunicant-se.

Durant la sessió de COED han sortit noms com Punset, Guardiola, Josep Cuní, Pilar Rahola...Tots aquest són considerats uns bons comunicadors d'aquesta época però ara vull explicar qui per mi és o era un bon informador i comunicador.

Pensant en personatges històrics que han destacat he pensat en Adolf Hitler o Martin Luther King, però el que més s'allunya de la nostra societat i el que m'ha vingut al cap a la primera és Gandhi. 


Mohandas Karamchand "Mahatma" Gandhi
Imatge de Picassa (Google)

El considero un bon comunicador per diferents raons:
  1. Era proper al poble. Coneixia la situació de la població i empatitzava amb la gent, sentia el que deia a més de demostrar amb fets les seves paraules donant exemple.
  2. Era un home que sabia expressar-se. Tenia les idees molt clares.
  3. Tenia coneixement sobre què parlava. Això feia que a l'hora d'expressar-se i de relacionar-se amb el poble fos més proper.

Per últim deixo un vídeo que he trobat de Gandhi de l'any 1931 a Ginebra, on va fer un discurs a favor de la pau. Al final del vídeo hi ha una petita menció a Martin Luther King o Mandela (inspirats per Mahatma).





dijous, 20 de setembre del 2012

Google Chrome

Un dels navegadors web más utilitzats.

Ja fa uns anys que Google va presentar aquest navegador que en poc temps s'ha convertit en un del 3 més utilitzats, ja sigui perque és gratuït o, entre altres característiques, per la descarrega a través de dispositius mòbils.

Google Chrome es diferencia dels altres navegadors per la seva instal·lació tan senzilla i la rapidesa, però sobretot per la possibilitat de poder-te descarregar i utilitzar diferents aplicacions. I això és una de les coses hem fet avui a classe de GITIC, descarregar algunes aplicacions que ens podran ser útils.

Si obrim una nova finestra a la web ens trobem amb l'icona de "Chrome Web Store" (també hi és a la cantonada inferior dreta)

Captura pròpia


Allà trobarem milers d'aplicacions per instal·lar al navegador de diferents categories: educació, jocs, empreses, oci, extensions*, temes...

*Cal dir que hi ha una diferencia entre "Aplicació" i "Extensió":
   · L'aplicació és d'un servei concret, amb una utilitat concreta (un joc, una calculadora científica...)
   · L'extensió, en canvi, serveix per augmentar certes funcions del navegador i segueix funcionant dins d'aquest visitis la pàgina que visitis.

Captura pròpia
Captura pròpia


Seleccionem la que ens interessi i donem a "Añadir a Chrome" (Hi ha aplicacions que si no s'inicia sessió amb una direcció de Google no ens deixarà instal·lar-les.)
Apareixerà un quadre al mig de la pantalla on haurem de donar a "Añadir" per acceptar; després d'això, a la pantalla de descàrregues (abaix), ha de sortir un missatge i un percentatge de com va el procés. Si s'ha instal·lat correctament aquest desapareixerà.


Os poso un enllaç per accedir directament a la botiga de Chrome.



També os adjunto dos vídeos (de Youtube) :
En el primer explica la manera d'arribar a la Chrome Web Store, les diferents categories de descarrega, instal·lar una extensió...
En el segon, com s'instal·la una extensió concreta que és útil per publicar a las xarxes socials de Twitter i Facebook des de Google + (xarxa social de Google).





En definitiva, podem definir a Google Chrome com una eina senzilla i fàcil d'utilitzar, amb unes capacitats molt amplies i diverses, i amb cada dia més usuaris que es rendeixen a aquesta utilitat.

Presentació

Hola! Em dic Claudia i sóc de Barcelona.
Estic cursant Primer grau d'Educació Primària a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport (Blanquerna- Universitat Ramón Llull).

En aquest bloc us presento un dossier amb diferents temes que aniré cursant aquest semestre a la universitat.
Trobareu apunts, reflexions, curiositats, enllaços... que espero que us siguin útils o, almenys, interessants. Seran específics de dues assignatures:

  • Gestió de la informació i TIC. (COED)
  • Comunicació oral, escrita i digital. (GITIC)